Mor Aretha Franklin, la reina eterna del soul


Aretha Franklin, la cantant de soul, ha mort aquest dijous 16 a Detroit als 76 anys. Ella ha sigut una de les millors veus del segle XX i ha exercit una gran influència en el món de la música negra nord-americana, ja que va aconseguir popularitzar la música soul en un àmbit més cosmopolita que no pas rural. A més, Aretha va destacar com una de les primeres dones revolucionàries dins del món musical gràcies a un discurs antiracista i feminista.

Tot i això, el trajecte d'Aretha no és del tot conegut per qui no en sigui un gran fan. La cantant guanyadora de fins a divuit Grammy feia les seves primeres gires amb només 12 anys, acompanyant el seu pare, que era un predicador, per tal de cantar gospel en un xou religiós. A més, abans de complir els 15 anys ja havia sigut mare dues vegades i havia sigut abandonada per la seva pròpia mare.
Després que el seu pare la portés a Nova York l'any 60 per tal de gravar una maqueta a Columbia i de creuar-se amb Josh Hammond (caçatalents que va descobrir altres estrelles com Bruce Springsteen), la carrera d'Aretha va anar creixent fins a arribar a tenir el títol de reina del soul. Tot i això, ella no estava a gust a Columbia Records, ja que la companyia volia convertir-la en una cantant de pop i jazz a fi de ser més comercial entre el públic blanc, i allunyar-la del gospel i soul que tant li agradava.

Aquest trajecte amb Columbia va acabar l'any 67, quan la cantant va fitxar pel segell independent Atlantic, els quals s'especialitzaven en música negra. Després de tenir unes quantes complicacions a Alabama on va anar a gravar a un estudi de gran importància per la música soul, l'àlbum "I never loved a man the way I love you" va néixer, portant a Aretha a la seva identitat musical real.



A més, el mateix any va publicar "Aretha arrives", on va incloure versions dels Rolling Stones i Willie Nelson, entre d'altres. Tot i això, el gran moment d'èxit d'Aretha no va arribar fins a 1968 amb la publicació de "Lady Soul", una obra d'art que va destacar en llistes gràcies a èxits com "Chain of fools" o la mítica "(You make me feel like) A natural woman", cançó escrita per Carole King i que després en faria la seva pròpia versió.
En aquest àlbum hi van col·laborar diverses figures del gènere, com King Curtis o Eric Clapton, i Aretha tornava a incloure-hi versions de cançons alienes, tot i que a ella també se li donava molt bé escriure temes propis, com va ser el cas de "Think", que va ser la primera cançó del seu segon disc "Aretha now" i que s'ha convertit en un himne d'empoderament femení i que també va ser un ultimàtum dirigit al seu marit Ted White, amb qui mantenia una relació tòxica.

Però aquesta "època daurada" va tenir també un rerefons bastant fosc: la salut d'Aretha anava deteriorant-se a causa de l'alcohol i això va afectar negativament en la fama de l'artista, la qual va cancel·lar xous i gires, i inclús va arribar a desplomar-se en algun concert. Tot i això, la cantant va saber sortir-se'n gràcies a la seva nova relació amorosa amb Ken Cunningham, i l'enregistrament d'"Amazing Grace" l'any 70, el qual és considerat un dels millors discs gospel mai fets.



Aretha va arribar a un punt molt alt de la seva carrera després del directe "Live at Fillmore West", l'any 71. Després d'això, però, va iniciar un cert declivi comercial fins l'any 1980 quan The Blues Brothers, una comèdia de John Belushi i Dan Aykroid, va tornar a posar de moda la música soul. Juntament amb altres artistes, com James Brown, Aretha cantava a la pel·lícula una de les seves cançons més conegudes per aquell moment: "Think".

A més, durant l'època dels 80 i com molts altres artistes de soul, la cantant va tantejar amb la música disco i es va acostar al pop i al rock gravant duets amb George Michael i Annie Lennox d'Eurithmics i amb una versió de "Jumpin' Jack Flash", produïda pel mateix Keith Richards qui, l'any 1987, va presentar Franklin quan aquesta es va convertir en la primera dona a entrar al Saló de la Fama del Rock'n'Roll. I aquest va ser el començament d'Aretha en aquest tipus d'homenatges, ja que la cantant va arribar a actuar en festes inaugurals dels presidents Clinton i Obama (fent plorar aquest últim), enregistrant pocs discos (però amb grans col·laboracions) i amb poques gires.

Després d'una vida d'homenatges, l'any 2010 es va saber que patia d'un càncer de pàncrees el qual va superar. L'any 2017 va anunciar la seva retirada dels escenaris però amb la promesa de tornar a l'estudi per enregistrar un últim disc produït per Stevie Wonder. La seva última actuació va ser el 7 de novembre a la catedral Saint John the Divine de Nova York a causa d'una gala benèfica i tot i que tenia algunes actuacions programades per aquest 2018, es va veure obligada a cancel·lar-les totes per motius de salut.

Com ja hem dit, avui Aretha ha mort a causa del càncer de pàncrees que ja havia superat, segons ha informat el seu representant. Amb ella desapareix l'última gran supervivent de l'Era Daurada de la música negra estatunidenca, però la seva veu, ideals i força sempre es mantindran amb nosaltres.

 
Reaccions: 

Entrades relacionades

Notícies Destacades 7597327794311964049

FACEBOOK

LA LLISTA PNDR

item