Entrevista a Satellite Stories - 04/11/2017


Just abans del concert de Satellite Stories a Razzmatazz, parlem una estona amb Esa Mankinen i
Marko Heikinnen, sobre el nou disc, la seva relació amb Barcelona o els seus plans de futur.

Torneu a Barcelona presentant aquest nou àlbum “Young Detectives”. Què poden esperar de diferent en aquest nou àlbum els fans?

Esa:

Hem agafat 2 anys per fer aquest àlbum, llavors hem tingut molt de temps per millorar el nostre so. Però així i tot segueix tenint el mateix sentiment mogut i enganxifós que és el que sempre hem volgut fer. [L’àlbum] Té coses noves i coses velles.

Marko:

La majoria d’aquest àlbum es va fer a Brooklyn i New York i mai havíem fet música allà abans. I aquest cop ens hem estat 2 mesos allà gravant i també treballant amb la mescla.

Genial. Què volíeu expressar, quin missatge hi ha entre les lletres i el so? Hi ha un concepte general d’àlbum, o cada cançó té la seva pròpia història?

Esa:

Crec que cada cançó té el seu missatge. Volíem fer un àlbum conceptual, òbviament, però creiem que cada cançó havia de tenir un so particular i crec que aquest treball mostra més variabilitat que qualsevol dels anteriors. És una barreja diferent de cançons. 

Qui són aquests “Young Detectives” que esmenteu a l’àlbum?

Esa: 

Et donaré alguna pista! Has vist sèries on hi ha agents anomenats “Mulder” i “Scully”? Saps? Doncs potser ja ho pots esbrinar. Volíem fer una cançó que ens portès cap a aquells dies. Bàsicament és això. 

Com ha estat l'experiència d’auto produir-vos una altra vegada? Perquè sé que al principi els àlbums us els produíeu vosaltres,  i ara torneu a aquesta experiència amb una mica d’ajuda d’en Fernando Lodeiro and Joe LaPorta. Però bàsicament l’heu produït pel vostre compte un altre cop, oi?

Esa: 

Com he dit, hem estat treballant 2 anys en l’àlbum, és molt de temps i vam tenir la llibertat de provar coses i descobrir-ne d’altres. Crec que el fet de fer cançons també vol dir produir-les i vam tenir molt de temps per trobar el que volíem fer. Crec que ens vam sentir bastant lliures a l’hora de crear l’àlbum. 

Marko:

Perquè si haguéssim produït aquest àlbum pel nostre compte hauríem fet el mateix de sempre llavors també és bo tenir aquesta ajuda externa i aquest punt de vista extern. Si no hauríem fet 10 “Campfires” en aquest àlbum.

Això em porta a la següent pregunta: escriviu noves cançons regularment o trobeu més inspiració quan esteu a la carretera o simplement us reuniu i dieu “vinga, anem a compondre”? 

Esa:

Fer música sempre és al nostre cap, siguem aquí o allà. Crec és com una motxilla que sempre has de portar amb tu. Les idees i la música vénen a tot arreu. Algunes idees són dolentes, algunes estan bé i molt poques idees són bones però així és com intentem progressar. 

Marko:

És bastant impossible agafar un descans del procés de crear música.  Si no estiguéssim fent concerts, estaríem fent cançons. Si no fóssim a l’estudi, seguiríem fent cançons tota l’estona. 

Al principi, hi havia algunes comparacions amb altres bandes com per exemple “Two Door Cinema Club”  o “Phoenix”. Què penseu d’aquestes bandes, us agraden? Us inspiren? 

Esa:

Quan vam començar va haver-hi aquest gran esclat de la música indie. Era el començament i estàvem i continuem estant molt a dins d’aquest so. Ha crescut tant i tristament nosaltres també i llavors pots veure tantes bandes diferents. Per exemple últimament estem escoltant bastant “Foster the People” i són molt bons. Crec que sempre hem sabut el que volíem fer i això és el que ens ha ajudat d’alguna manera. 

Marko:

Crec que al principi tot i que som de Finlàndia, teníem aquest so britànic de guitarra. Però després de tot crec que ara tenim el so dels “Satellite Stories”. Aquest és el nostre quart àlbum per tant crec que tenim un so particular a aquestes altures. 

La gent de Catalunya, no es pot imaginar un any sense un concert dels “Satellite Stories”. Quina és la raó per la qual torneu cada any?

Esa:

La gent, aquesta és fàcil.  Només volem cantar plegats, ballar plegats i fer festa plegats amb la gent i aquesta també és la raó per la qual fem música. Sempre és un plaer venir aquí. Quan vam sortir fa 2 dies estàvem a -20 graus. Feia molt fred. Això és com l’estiu per nosaltres. Ens encanta. 

Marko: 

Estàvem a menys 20 graus allà, per tant, estem molt contents de ser aquí. (rialles)

L'última visita no va ser sota aquestes circumstàncies, va ser en un horari més habitual. Quines diferències noteu en tocar a les 2.30 del matí? 

Esa:

La veritat és que quan vam arribar aquí per primer cop va ser per tocar a L’Arenal Sound i eren com les 3 de la matinada. I tothom que ens preguntava li dèiem “ens hem acostumat!”. Quan venim aquí normalment és per tocar a l'hora a la que la gent va a treballar. Suposo que vam entendre que era així aquí. Mai ens ho vam preguntar, simplement pensàvem que aquesta era la manera que es portava aquí. Als nostres amics de Finlàndia els hi diem “saps quan va a un bar, després de festa, i després te’n vas a un altre lloc? Doncs en aquest lloc és quan comencem a tocar aquí”. Ens una diferència cultural graciosa. Avui he après que no sempre es així. Normalment els concerts comencen a, les 11? M’he sorprès una mica. Hem tocat com unes 20 vegades aquí i sempre ha sigut bastant tard. És com quan et diuen que Santa Claus no existeix. Ens hem quedat amb la mateixa cara. (rialles)

Hi ha alguna cançó que heu de tocar si o si als concerts?

Marko:

Almenys a Barcelona hem de tocar “The Trap”. Crec que a la gent li agrada les trompetes, i aquesta cançó sempre funciona amb aquest públic. 

Esa:

Recordo un cop que vam tocar la cançó i sabia que aquestes trompetes fa que la gent es torni boja. És una sensació molt poderosa per nosaltres quan som a l’escenari. Un cop que estàvem tocant a Razzmatazz fa com un o dos anys, estava mirant al bateria i vaig ser tant estúpid. Perquè aquesta és la millor part de l’espectacle quan la gent mostra la seva energia. Encara em sento trist per aquell moment, per això avui arreglarem això. 

Un concert del qual guardeu un gran record.

Esa: 

El primer cop que vam tocar a l’Arenal Sound va ser tan sorprenent. Vaig nedar al mar mediterrani després del concert. I quasi ens enxampa la policia per això. No ho sé, és il·legal nedar? Probablement no (rialles). I sempre ens ho hem passat molt bé a Barcelona. Ens vam fer la foto de portada pel nou àlbum aquí a la costa de Barcelona. Aquesta és una ciutat en la qual ens sentim una mica com al cel. Bé, tota l’estona s’està bé. La gent és agradable, el temps normalment és bo. Sol, platja. És genial. 

Marko:

Un dels millors records d’un concert que tinc és del Regne Unit. Era un lloc on cabien unes 300 persones i fins ara havíem fet concerts com per 20 persones o així a Londres. I cada any hem crescut i avui recordem que el noi que venia el nostre marxandatge a la part de baix ens deia que el terra semblava que anés a caure de tota la gent que estava saltant a la sala quan tocàvem. Aquest és un gran record.

Què passa amb la música del nord d’Europa que està colpejant tan fort aquí? És el fred que us inspira per formar bandes i tocar música genial? 

Esa:

Potser com que fa fred ens quedem a dins i ens quedem junts (rialles). No anem enlloc quan hi ha temps d’hivern. Llavors no tens res a fer i fas música i potser és això. Crec que és important que a l’hora de crear música per ballar, has de ser una mica melancòlic. Aquesta col·laboració funciona molt bé. Has de portar una mica de tristesa a la sala de ball, encara que soni estrany. Has de tenir emocions quan balles, d’alguna manera. La gent diu que els finesos són una mica tristos, però crec que també ho pots veure de manera positiva. Fa que siguis més creatiu. I crec que funciona molt bé aquí. La gent vol cançons melòdiques, molt enganxifoses i ballables. Així poden ballar i fer fora la tristesa. I això és molt maco de veure des de l’escenari. 

Marko: 

Jo també penso el mateix (rialles)

Finalment, quins plans teniu pels següents mesos, tornareu l’any que ve? 

Esa:

Ja veurem. Sempre estem fent música i ara després dels concerts ens centrarem a fer nova música. Ens sentim bastant inspirats ara mateix per tant volem fer cançons.

Marko:

Potser en algun festival l’estiu que ve o de gira quan surti el nou àlbum. 

Doncs Esa, Marko, moltes gràcies pel vostre temps i que us ho passeu genial al concert avui.

Esa:

Tu també! 

Rodrigo Chávez

Entrades relacionades

Satellite Stories 6352724531798660333

LA LLISTA PNDR

TWITTER

FACEBOOK

item