Projecte Mut @ Luz de Gas - 01/12/16


Projecte Mut bufa les espelmes a la Sala Luz de Gas de Barcelona. Celebren que ja fa deu anys que van engegar i presenten "10 anys i bons", un disc amb algunes de les seves cançons més significatives amb col·laboracions d'artistes com Els Amics de les Arts, Gerard Quintana o Maria del Mar Bonet. 

El concert, camuflat de festa d'aniversari, comença amb "Tu ja m'entens", "A la muntanya" i "L'home de goma". Sota el seu famós barret de palla, que recorda un article de Josep Maria de Sagarra del 1929, David Serra (cantant i compositor) dóna les gràcies al públic: "sou el millor regal. Un aplaudiment per tots vosaltres". I arriba el primer convidat de molts. Miquel Gil i la seva veu potent acompanyen al grup per interpretar "Terra Natal"; després, Sanjosex, que pateix per no oblidar la lletra d'"Una cosa". 

El grup eivissenc va cançó rere cançó, amb molt poques pauses. El públic s'anima alhora que demana més cerveses. La decepció de la nit és quan es toca "No donis il·lusions al meu cor" sense Blaumut. Era una de les cançons del disc que més s'havia difós i ara hi falta una part. Potser per això Serra busca complicitat: "a mi m'agrada especialment, a veure si coincidim".

El disgust s'esvaeix aviat. Puja a l'escenari Cris Juanico, que confessa "estar enamorat de sa lluna", tant que no té paraules per descriure-la. I la banda ja comença amb els primers acords de "Sa lluna de Formentera". El clima canvia. El cantautor menorquí es porta la mà al cor i, la noia del meu costat, que grava la cançó amb l'smartphone, somriu emocionada.

Encara amb llàgrimes als ulls d'alguns dels assistents, es proposa el primer brindis:  "Amics, salut i a fer-ho molt!". És el preludi de Xarim Arasté. El públic aplaudeix incrèdul a les fascinants habilitats del músic de Flix. Sense pretendre-ho, eclipsa per complet a Lídia Guevara, la següent convidada, que no va sap connectar amb el públic després de l'exhibició musical. S'ha de conformar amb quatre aplaudiments de protocol.

En un moment determinat l'escenari queda pràcticament buit. Només veiem el bateria, que comença un solo. Un parell de minuts després entra Joan Barbé (segon cantant, guitarrista i compositor) amb més percussió. Tots dos acaben tocant, amb els bastons de la bateria, a terra o a la barana de l'escenari. El so i l'habilitat encurioseixen, inquieten però agraden. Crits, xiulets i ovació.


I ara sí: el gran pastís amb dues espelmes, un 10. El grup fa veure que es sorprèn i les bufa. Havent justificat el concert, arribava la tralla final: "Que mos donin", "Alegria" ("ens vam inventar una jota eivissenca", presumeixen) i "Jo tinc una enamorada", que el públic de Ses Illes canta de dalt a baix. Tanquen amb el seu hit, "Una nit artificial". Probablement, un bon resum de què són les festes d'aniversari: forçades, a vegades una mica falses, però  també emotives i divertides.

Abraham Orriols

Entrades relacionades

Projecte Mut 7317533843224898117

LA LLISTA PNDR

TWITTER

FACEBOOK

item